1 de setembre,
Dissabte
Aquest matí quan m’he
despertat estava molt contenta, ja que he recordat que els meus pares m’havien
dit que marxaríem cap a Andorra, i a mi m’agrada anar-hi.
Ja sé que només és el
cap de setmana, però jo igualment m’emporto moltes coses perquè no m’agradi que
em falti de res. La meva mare s’ha posat a cridar, diu que ja no cap res més al
cotxe.
Per fi hem marxat.
Sempre ho fem més tard del que planegem però, per sort, no és important. Ens
hem hagut de parar a posar benzina, ja que el meu pare s’havia despistat i no l’havia
posat ahir.
Per arribar a l’hotel
hem fet moltes voltes perquè no trobàvem aparcament. Finalment, després de deu
minuts buscant, hem hagut d’aparcar el cotxe en un aparcament de pagament. Per
sort, ja havíem deixat les maletes davant l’hotel per tal de no haver-les de
carregar pel centre d’Andorra la Vella.
Després hem anat a
buscar un lloc per dinar, la Pizzeria Angelo, on fan un menjar boníssim. A la
tarda hem anat a banyar-nos al Centre Lúdic Termal de Caldea. M’agrada molt
Caldea, sobretot la piscina d’aigua calenta, s’hi està molt bé.
M’he enfadat amb la
meva germana perquè m’ha agafat les ulleres. He arribat a l’hotel molt cansada
després d’una dia molt mogut. Però prefereixo no pensar-hi. Demà ens espera un
dia molt entretingut.
2 de setembre,
Diumenge
Aquest matí, després d’esmorzar,
hem anat a patinar sobre gel a la pista del Canillo. Els meus germans i jo hem
volgut patinar, en canvi, els meus pares no han tingut ganes de fer-ho. La meva
mare tenia por de caure i fer-se mal.
M’ha fet molta gràcia
quan el meu germà ha xocat contra les proteccions de la pista, i no en parlem
del xoc que ha tingut la meva germana amb aquella nena petita. La meva mare ens
anava fent fotos, que, per cert, són molt divertides.
Després hem dinat en
el buffet de l’hotel i hem hagut de preparar les maletes ràpidament per tornar
cap a casa. Però no podia faltar allò que a mi més m’agrada, anar de compres.
Primer caminem i mirem moltes botigues i després anem a un lloc que coneix la
meva mare, l’Hiper Andorra. Aquí hi ha de tot: roba, colònia, menjar etc. La
meva mare tria i remena per trobar allò que ha de comprar per la meva tia, però
no ho troba.
A l’hora de marxar hem
hagut de col·locar bé les maletes al portaequipatges perquè hi cabés tot bé. Hi
ha una cosa que comprem sempre que anem a Andorra i que a mi m’encanta: el
formatge. Aquesta vegada ha passat el mateix, hem marxat carregats de
formatges, així en podem menjar durant el trajecte de tornada, que a vegades es
fa una mica pesat.
Ha estat només un cap
de setmana, però m’ho he passat molt bé!
