EL NÀUFRAG

Xericà va complir la seva promesa i va cuidar del nàufrag. Van passar uns quants dies i el nàufrag es va recuperar totalment, però la seva memòria encara no. 

Gètova i els seus guerrers han marxat mar endins, Xericà i el nàufrag s'han quedat a terra. Les paraules surten de la boca de Xericà: 

- Suposo que tindràs un nom...

- Suposo, però no el recordo. 

- Doncs... Et diré Girit, d'acord?

- M'agrada, d'acord. 

A partir d'aquell moment Xericà comença a entrenar Girit per a convertir-lo en un guerrer fort i valent. Pocs mesos després, Girit ja s'havia integrat entre els habitants i guerrers de l'illa, però un dia es veu aparèixer a l'horitzó un vaixell, sense bandera. No el poden identificar i veuen com poc a poc es va acostant a l'illa. 

Els guerrers estan nerviosos, creuen que Girit és un espia de veritat i que ha revelat el secret de l'illa a la organització per a la qual treballa. 

- Però com els ha dit com arribar a l'illa? - pregunta un guerrer. 

- Deu portar alguna cosa amagada en algun lloc, un micròfon o alguna cosa per l'estil. - diu un altre.

- Però si és un nàufrag! Aquests aparells s'haurien fet malbé amb l'aigua del mar! - exclama un darrer. 

- Tens raó. - afirma l'anterior - però estic segur que l'espia és ell. Ara només falta saber com ho ha fet i matar-lo abans que ell i els seus ens matin a nosaltres!

Però Xericà ha ensenyat bé a Girit l'art de la batalla i és capaç de defensar-se enfront els guerrers. I fuig. S'amaga en algun racó de l'illa, a l'espera de l'arrivada del vaixell que el ve a buscar. No sap com, per no s'han cregut la seva història. L'han descobert. 

Passats dos dies el vaixell és a punt d'arribar a les platges de l'illa, però els guerrers estan preparats per enfrontar-se a qualsevol. 

Quan el vaixell ha arribat, baixen centenars d'homes armats amb armes de foc. Els guerrers saben que poc hi tenen a fer, però tot i això resisteixen. Finalment n'acaben matant uns quants, els altres els fan presoners, inclosa Xericà. 

Els de l'organització van en busca de Girit, que s'havia amagat a dalt d'un arbre. Li donen roba i el porten de camí al vaixell. Per fi torna a casa.

- Bona feina Agent McHill. És hora de tornar. 

- Gràcies General Brown. 

Un cop dins el vaixell, l' "Sky 707", passa prop de les cel·les, a una de les quals hi veu la Xericà. 

- M'has enganyat! Jo confiava en tu! - crida des de la distància.  

- Ho sento! No he tingut elecció! - es lamenta ell. Sap que la Xericà té raó i que mai li podrà tornar tot el que ella ha fet per ell. 

Després passa cap a la infermeria. 

- Hola, sóc l'Agent McHill, m'han dit que passés per aquí. 

- Ah, hola. Segui, segui. - diu la doctora. 

Aleshores la doctora Cameron li fa un tall a l'avantbraç i, amb unes pinces, n'extreu un xip amb el qual transmetia totes les informacions als seus caps.

Ell ja és a casa, però encara hi ha un gran nombre de persones a l'illa. Hi estan treballant per aprofitar-se del secret que va descobrir: el petroli que amagava.